La vida que et dona raons.

En un món ple de cabòries, on mana la ressignació.

Els somnis no escapen de no ser més que una il·lusió.

Que tot allò que fem, que tot allò que som,

És la vida que et dóna raons.

I digueu, i digueu el que vulgueu.

Que la vida són dos dies i a mi no me’ls traureu.

Que potser jo semblo estrany, que potser sóc un malalt.

Però m’he acostumat a viure com si hagués de morir demà.

Ma mare ja m’ho deia que no em precipités.

Però a mi la pluja m’agrada, em refresca el cervell.

Que el riure és cirera i la pena poca feina.